Superilles a Barcelona: com el poder i la política modelen l'adaptació transformacional

Notícies

Superilles a Barcelona: com el poder i la política modelen l'adaptació transformacional

06/04/2018
Barcelona
Green Inequalities (BCNUEJ)

En el que es refereix al desenvolupament urbà, la nova paraula en boca de tothom, juntament amb resiliència, és adaptació. A mesura que la vulnerabilitat de les ciutats als efectes del canvi climàtic augmenten, ho fa l'urgència d'una política d'adaptació transformacional més radical, que desafiï el desenvolupament insostenible d'una manera radical connectant els esforços d'adaptació i mitigació mitjançant intervencions no linials, a gran escala, dins d'un sistema que per si mateix produeix canvi climàtic i vulnerabilitat social.

 

Des d'un punt de vista acadèmic, estudis d'adaptació urbana crítics com els de Chu (2017) o Shi et al. (2016) qüestionen el disseny liberal i el caràcter políticament neutral de les estratègies d'adaptació. Malgrat les crides cada cop més sonores des de l'acadèmia per a l'adaptació transformacional, només un petit nombre de ciutats es comprometen amb això en la pràctica, si és que arriben a planejar alguna estratègia d'adaptació des del seu govern. Com podem explicar aquesta bretxa entre la realitat de la investigació del clima i els processos del dia a dia de planificació i política urbana? Quines són les limitacions que estan fent que els ajuntaments deixin de planificar i implementar intervencions transformacionals?

 

El model de superilles a Barcelona

Es poden aprendre lliçons al respecte d'aquestes qüestions, a través de la intervenció de superilles a Barcelona, un projecte transformacional que desafia l'actual model de desenvolupament urbà mitjançant l'ús de canvis radicals en la infraestructura urbana amb l'objectiu de mitigar les emissions de carboni i respondre als problemes provocats pel canvi climàtic com l'efecte d'illa de calor. 

 

Una superilla és una cèl·lula 3x3 de trànsit regulat de nou illes de ciutat dissenyades per a desviar els cotxes cap al seu perímetre i maximitzar l'espai públic al seu interior. Havent aconseguit l'atenció dels mitjans de comunicació mundials, el projecte és part del, a més gran escala, Nou Pla de Mobilitat Urbana 2013-2018 que pretén dividir la ciutat en un total de 503 superilles. És tan ambiciós el seu objectiu de reorganitzar la seva infraestructura de mobilitat urbana, que representa un nou model urbà: reduir el trànsit de cotxes privats un 21 %, convertir el 60 % de l'espai ocupat pels cotxes en espai públic, disminuir la contaminació acústica, reduir les 3.500 morts prematures a l'any de la ciutat atribuïdes a la pol·lució atmosfèrica i retallar les emissions de CO2 per càpita un 40 %. 

 

Article sencer (en anglès): Green Inequalities (BCNUEJ)